La vida i els llibres

s imagineu una vida sense llibres?

Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la memòria.

¿Ús imagineu a vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements..., amb el cervell en blanc, ben buit? No sabríeu ni qui sou, ni d’on veniu, ni res de res.

Els llibres són la memòria del món, i gràcies als llibres podem saber un munt de coses: com vivien els nostres avantpassats, com van inventar les eines que ens han portat fins aquí, amb els ordinadors, els cotxes, les medecines, la televisió, els gratacels, els telèfons mòbils, els transplantaments de cor...

Però els llibres són molt més que la nostra memòria.

Gràcies als llibres podem parlar amb els morts, perquè els escriptors i els savis que van escriure llibres anys enrere, segles enrere, quan encara no s’havia inventat el paper i els escribes escrivien en rajoles de fang tou, i després en pells preparades de xai i fulles de plantes, els papirs, van gravar la seva veu en aquests materials, i més endavant els copistes ho van copiar en llibres de paper, i ara, avui en dia, podem anar a les biblioteques i llegir el que ens van deixar escrit, el que ens van dir; la seva veu s’ha transformat en paraules escrites que el temps no esborra i encara podem parlar amb ells.

Però els llibres són molt més que les veus del passat, ens diuen més coses que la història de veritat.

Els llibres ens porten a mons imaginaris, inventats, fantàstics, que només existeixen gràcies a les paraules, les paraules que encenen la nostra imaginació. El cavaller Don Quixot, la parella d’enamorats Romeu i Julieta, Astèrix i Obèlix, Superman, King Kong, Pinotxo, la Balanguera, Tintín i Milú,Oliver Twist, Blancaneu, Manelic, Harry Potter, les Tres Bessones, Barbablava, Peter Pan, en Pitus i el seu zoo, el cavaller Tirant lo Blanc, Alí Babà i els quaranta lladres, Mafalda, els Hobbits, E.T, Bart Simpson, Ulisses, Indiana Jones,Heidi, els Barrufets, Tarzan, la balena blanca Moby Dick... i milers d’altres personatges, que no han existit mai,però que ens semblen reals i vius gràcies a la imaginació, gràcies als llibres. La gent que no llegeix, que no té llibres, no pot tenir aquests personatges vius al cervell, ni pot gaudir de les seves aventures, ni riure amb els seus acudits, ni emocionar-se amb les seves desgràcies, ni viure les seves vides.

La gent que llegeix viu més: viu la seva vida i la dels llibres que llegeix i per això té més experiències, més emocions, més vides. Però els llibres encara ens fan més serveis.

Quan volem aprendre alguna cosa, obrim un llibre i tenim el mestre que ens ensenya a qualsevol hora i lloc. ¿Com recordaríem les lliçons dels grans mestres antics si no fos perquè encara podem trobar la seva ciència als llibres?

La lectura ens dóna l’aliment que fa viure el cervell: les paraules, els signes, les idees, el pensament. Som humans perquè tenim paraules i podem parlar amb els altres i amb nosaltres mateixos. Com més paraules tenim, més humans som.

Ú

¿Ús imagineu que no poguéssim dir a ningú allò que ens passa? Les penes o les alegries que se’ns queden a dintre i no podem expressar per manca de paraules o per la dificultat de trobar les paraules exactes, genuïnes, ens fa mal per dins, com un tumor que es va engreixant i mata. Les paraules, la literatura, ens netegen, ens purifiquen, ens salven. Llegir i parlar ens dóna felicitat, ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens allibera.

Les paraules, la lectura, a més, ens ordena el cap. Tenir un bon vocabulari és com tenir un armari ben endreçat: de seguida trobem allò que busquem. Les persones que llegeixen i tenen moltes paraules al cap són més ordenades, més sanes, més felices. I els que no llegeixen, solen tenir el cap més esbarriat, els pensaments més confosos i equivocats, i els costa més expressar-se.

Tot el que existeix al món i ens fa la vida més agradable, des de les receptes de cuina fins als esports, el futbol i el bàsquet, les medecines o els cotxes i la televisió i els mòbils, ho ha hagut de pensar algú, l’inventor, amb paraules, ha hagut de convèncer els altres que l’ajudessin a fer-ho, amb paraules, explicant-los ben clar el seu projecte, i després fer-ho saber al món, amb paraules.

Podríem allargar la llista dels beneficis de les paraules i de les històries que aprenem gràcies a la literatura fins a l’infinit, però ja ús podeu imaginar què passaria si tot d’un plegat els llibres desapareguessin del món: la vida tornaria enrere, no hi hauria més invents i la humanitat trigaria milers d’anys a tornar a ser com és ara. Per això hi ha gent que s’ocupa de les paraules, de guardar-les, de corregir els errors, de polir-les, etcètera, com els escriptors, els editors, els professors, els bibliotecaris, els actors i les actrius, els periodistes... i molts d’altres, i la feina de tots és estimar-les, les paraules, i estimar els llibres que les combinen per explicar històries o per fer-les jugar i fer-les cantar, com una música, en poesies.

Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen, i el cap se’ns omple de vida i per això podem dir que els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions...

Llegir és viure molt més i molt millor!

Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida!

La lectura i la vida.

Emili Teixidor. 2007

Les bruixes

Roald Dalh.

Era una família que va anar d’excursió a Rússia perquè tenien el avis, però quan estaven apunt d’arribar van tindre un accident, tots es van morir menys el nen que es deia Pere, i se'n va a casa dels avis i li explica tot. Però allà li passen coses molt desagradables...

Les 4 visions

És el llibre que m’ha agradat menys. És un noi que veia moltes visions, i un dia va anar a casa d’un noi i veia moltes visions fins que al final li va agafar un infart i es va morir.

Harry Potter i les relíquies de la mort

Es un llibre mol divertit de Harry Potter, l’ha escrit JK Rowling i va de que Harry corre un gran perill perquè Voldemort el persegueix, no torna a Howarts i es posa a destruir els horricreus que són objectes molt apreciats d’un mag on ell hi diposita part de la seva anima per si morís pogués fer servir un horricreu i ressuscitar.

M’agrada molt perquè és d’aventures, divertit i a mi sempre m’ha agradat Harry Potter, el recomano a la gent que li agradi llegir perquè es molt gruixut(735 pàg.) i a la gent que no li agrada llegir el podria avorrir o convertir-se en un gran lector l’avorriria.

Olivia Kidney

El nou edifici on viu Olivia és molt estrany, hi ha animals parlants, una dona amb 16 fills que no sap mai si son 16 o 17, una princesa exiliada, una dona vivent, una dona que viu a un pis transparent i un nen fantasma, el nou millor amic d’Olivia.

El recomano a tothom perquè és molt divertit i emocionant

Kàvik, el gos llop

És un gos que de petit es entrenat durament per estirar trineus molt pesants, un home molt ric i dolent el compra però en el seu viatge l’avió s’estavella a la neu i un noi, l’Andy el troba al cap de 3 dies, el gos era viu però molt prim i ferit per les bèsties que vivien a la zona i deshidratat per falta d’aigua, es fan molt amics l’Andy i ell i al final l’home ric el troba i se l’emporta a casa seva, a Austràlia. El gos s’escapa i comença el seu viatge de tornada a Alaska, amb la seva família, la de l’Andy

És molt divertit i emocionant, el recomano a tothom i més a qui li agradin els animals

Ulysses Moore

Són 4 llibres (sols en tinc 3, l’altre encara no me l’he comprat) que van d’uns bessons i el seu nou millor amic, que van a viure a una casa i allí troben una porta del temps que et porta a qualsevol lloc del món, a qualsevol època, però no saben com funciona. Al final troben la manera de fer-la funcionar i aconsegueixen anar a Egipte, descobreixen també que hi han més portes amagades i han de trobar la forma de que els dolents no les trobin totes i puguin fer-les servir per fer mal.

M’agraden molt i els recomano a tothom, són d’aventures i molt divertits.

13 años de Blanca

És una nena que té hepatitis i li regalen un àlbum de fotos i va posant fotos de coses que li han passat al llarg de la seva vida: els seus amics, el seu nuvi, la seva àvia, la seva millor amiga, els seus pares...

El llibre que menys m’ha agradat, és mol avorrit, no passa res emocionant i tot el rato és el mateix.

La llamada de la naturaleza

Va d’un gos molt semblant al llop que viu en una casa amb el seu amo però un dia el segrestren uns lladres i el venen. El compren uns homes d’estirar trineus i se’l prenen, juntament amb més gossos, al Canadà. Allà passa moltes aventures.

Tots els llibres que m’he llegit (pocs), m’han agradat. No ni ha cap que no m’hagi agradat. Però puc recomanar un còmic; Hayate, mayordomo en combate. És divertit!.

El zoo d’en Pitus

Sebastià Sorribes.

Una colla d’amics volen ajudar a un company de la colla que s’ha posat molt malalt. Necessiten recollir diners per anar a l’estranger a curar-lo. Els nens i nenes busquen la manera de poder ajudar-lo i ho aconsegueixen muntant un zoo i fent pagar una entrada.

És un llibre que m’ha agradat molt perquè parla de l’amistat. És un llibre que l’autor va escriure fa molts anys però que encara és actual pel tema tractat.

Charlie y la fábrica de chocolate

Roald Dahl.

La forma de ser d’en Charlie crida l’atenció de l’amo de la fàbrica de xocolata Wonka. També descriu les formes de ser d’altres nens i nenes que no s’assemblen gens al Charlie i que no viuen com ell.

M’ha agradat molt, és un llibre escrit amb molta imaginació.

Harry Potter i el misteri del Príncep

En Harry esta a l’estiu amb els seus tiets a casa i se’n torna cap a Howarts, l’escola de bruixeria. Allí es troba amb els seus amics en un any que tots ja són grans i tots volen tindre una novia.

La novia d’en Harry és la Ginni la germana del seu bon amic Ron però la deixa perquè ell té la vida imprevisible i el poden matar en qualsevol moment. El final no és com la gent s’espera.

A mi m’ha agrada’t aquest llibre perquè m’agraden molt aquest tipus de novel·les. El recomano a tot aquell que és fan del Harry Potter

Harry Potter i l’ordre del Fènix

És en Harry que està a casa dels seus tiets i el venen a buscar l’ordre del Fènix. Quan van cap a Howarts es troba amb els seus amics i quan el seu enemic s’acosta, en Lord Voldemort, en Harry i els seus companys és fan un exercit per combatre el mal.

En aquest grup el Harry és el professor que s’enamora d’una amiga d’origen asiàtic i son nuvis. Desprès l’exèrcit d’en Harry va a matar l’enemic però un cavaller de la mort mata a en Sirius Black el padrí del Harry i desprès quan apareix en Voldemort i està apunt de matar en Harry però llavors apareix en Dambeldore i el salva.

M’ha agradat molt aquest llibre perquè soc fan del Harry i perquè m’agraden les seves aventures.

Matilda

Aquet llibre tracta d’una nena que en només cinc anys té uns coneixement espectaculars encara que els seus pares la tracten molt malament i no la deixen anar a escola. Al cap d’un temps el seu pare que és estafador perquè ven cotxes de segona mà que no funcionen decideix deixar anar a Matilda a escola. Al final resulta que Matilda té uns poders però que passen desapercebuts per als seus pares.

Jo recomano aquest llibre perquè m’ha agradat molt i l’he trobat molt divertit, hi ha més m’ha semblat una història molt bonica i molt original.

La Cova del Silur

La cova del silur tracta de uns nens que els hi agrada molt pescar. Un dia que van a perxar els hi cau una navalla al riu i decideixen anar a buscar-la i allí coneixen un silur i una anguila. El silur i l’anguila els hi demanen ajut i ells amb l’ajuda del seu tiet resolen el problema.

Recomano aquest llibre perquè m’ha agradat molt i l’he trobat molt divertit. I a mes l’ha escrit la meva mare, jejeje.

Animal Farm

George Orwell. 1945

En una granja, els animals s’organitzen, fan la revolució i n’expulsen l’amo. Automàticament els porcs, d’un nivell intel·lectual superior als altres, ocupen els llocs de poder i tornen a repetir els errors del passat. Llavors la novel·la deriva cap a la crònica d’una revolució fracassada i les excuses que busquen els dirigents per justificar les perversions de la doctrina originària.

La revolta dels animals és una sàtira mordaç contra tota mena de dictadures. D’una forma divertida i fantasiosa, ens va advertint del risc de la delegació sistemàtica i del perill d’anar buidant de contingut els termes i les idees sota els que estructurem els nostres pensaments. En el seu moment, em va fer veure la necessitat de la crítica (constructiva) constant de tot allò que ens envolta i fem.

The call of the wild

Jack London. 1903

El gos Buck, que ha nascut en una solejada casa benestant i hi viu tranquil i mandrós, és pres a la força i dut cap a Alaska; on l’or, tot just descobert, exigeix gossos forts i intel·ligents capaços d’arrossegar els trineus. A partir d’ací comencen les aventures, fins que l’instint i la història conduiran a Buck a trobar-se amb els seus germans salvatges, els llops, i la seva vida, el bosc.

La crida del bosc és una forma perfecta de començar a enganxar-se a les escriptures de Jack London i, amb ell, voltar pel món de l’aventura i l’exploració. Amb la descripció dels paisatges freds i nevats, de la dura existència a les inexplorades terres d’Alaska –o Sibèria, els mars del Sud- i de les interaccions i relacions entre humans i altres animals, m’ha ajudat a conèixer millor el gènere humà i allò que podem arribar a fer en situacions límit. Alhora que m’ha deixat bocabadat amb algunes de les millors descripcions del que hom ha anomenat la natura salvatge.

La mà del monstre (la penya dels tigres)

Thomas Brezina

Eren tres joves que anaven de vacances amb els pares d’un d’ells a un hotel que estava molt lluny de casa seva. Allí a l’hotel se’n van donar compte que havien com uns animals misteriosos i el que ells volen fer i el que feien era investigar qui eren aquests animals tan estranys que ells havien vist; i els sues pares notaven que passava alguna cosa rara però no sabien el que era.

Em va agradar perquè explicaven aventures, era molt misteriós, i havies de resoldre preguntes que et deien ...

De l’embolic, treu–ne profit!

Elena O’ Callaghan i Duch

En una mateixa nit i per separat desapareixen sense deixar cap rastre un pastor, un gos i un ramat de més de 100 cabres, no sabien si havia estat un segrest o un robatori, i el Robert i el seu gos d’atura els buscaran per un bosc.

M’ha agradat perquè és un conte d’intriga.

No volies vacances, Stilton?

Geronimo Stilton

Tot comença un dia quan el Geronimo vol unes vacances perquè fa molts anys que no hi va, mentre mira l’aparador d’una agencia viatgera es troba al seu germà que li recomana una agencia on ell hi va. A l’arriba a l’agencia es troba que ja té l’hotel, l’avió... reservat. Aquestes vacances no li senten molt bé al Geronimo.

És un llibre molt divertit, on et diu coses que et poden passar a la vida real, et fa reflexionar... Jo el recomano a la gent que no li agrada molt llegir perquè és un llibre que quan el comences no pots para de llegir-lo.

De l’embolic trau-ne profit

Elena O’Callagahan i Duch.

Tot comença una nit quan desapareixen un pastor, el seu gos i el seu ramat de cabres. La policia investiga si ha sigut un robatori, segrest...

És un llibre que es fa molt pesat ja que tota la estona esta explicant el mateix i es molt repetitiu, no m’ha agradat. A més a més fa servir molts refranys i frases fetes que no s’entenen.

Matilda

Tracta d’una nena que per mala sort ha nascut en una família que no té cap estudi i que no l’estimen gens. El seu pare sense voler li diu un consell que li seria útil al llarg de la vida de Matilda. El consell va ser que quan una persona és dolenta se la tenia que castigar però el pare no volia dir persona si no que volia dir nen/a.

Matilda li comença a demanar al seu pare si li pot comprar un llibre però el seu pare se nega i li diu que no li fa falta cap llibre perquè tenia un televisor davant els seus nassos i que era molt més útil que no pas un llibre. Matilda va deixar correr el que li va dir son pare i va agafar la guia de telèfons i adreces i va anar a buscar una biblioteca. Quan ja tenia 6 anys ja s’havia llegit tots els llibres de la secció infantil.

Matilda al seu pare li havia dit duran molts anys que volia anar al col·legi però el seu pare no li deixava anar, fins que un dia va conèixer a una directora que tenia molt mala llet. La va conèixer al taller de cotxes del pare, però aquests cotxes no eren uns cotxes que funcionessin gaire bé, sinó que eren cotxes robat, i el pare feia tot el possible perquè no es notés que fos "una carraca" de cotxe.

Cada vegada que el pare feia una cosa dolenta el castigava de mala manera. Quant se’n va adonar que els seu pare venia cotxes robats a un preu injust li va agafar el barret que sempre portava i li va enganxar al cap un una cola súper potent.

Quan va arribar al col·legi va conèixer a la seva professora que li encantava, era amable, li agradaven moltíssim els nens/es etc... Per a Matilda, la professora Honey era la persona més meravellosa que havia conegut mai. Mentre Matilda va al col·legi li fa bromes al seu pare etc... Van passant coses extraordinàries. Fins que al final Matilda deixa a...

Perquè m’ha agradat molt les bromes que li feia al seu pare.

El manuscrit

Jules Verner

El llibre que em va agradar menys, perquè a mida que me l’anava llegint no entenia massa de que anava la història.

Tracta de un manuscrit robat i que uns espies o algú intenta descobrir on pot estar. A mida que va passant tot això van matant a persones o coneixen persones noves..

De Nador a Vic

Te’l recomano perquè narra molt bé la vida en primera persona d’ una nena que se’n va del seu país natal què es diu Nador i se’n té d’anar a Vic per problemes de feina del seu pare, li fa molta llàstima de despedir-se dels seus avis i de les seves amigues i els i diu què allí tindran molts diners i tindrà roba...

Però tot no va com s’esperava, van tindre una crisis econòmica, no obstant això, tenia amigues i també practicava esport, l’atletisme, què a la seva mare no li feia gaire gràcia que corres amb les cuixes a l’aire, perquè allí a Marroc, no es poden ensenyar les cuixes fins als 18 anys.

Té una part de la seva vida una mica trista per què es moren els seus avis...

El manuscrit

Jules Verne

El llibre què no m’ha agradat tant, perquè és molt espès i no s’entén gaire el què passa durant la història. Però es interessant fins al final, per què és crema una biblioteca, apareixen pintades xenòfobes...

El forat de les coses perdudes

Joan Armangué i Herrero

La Pepa vol descobrir on van a parar les coses perdudes i ho investiga. Però ella també es perd. Al final troba la solució.

El diari de la Isona

Isona (Georgina)

La Isona rep un regal de la seva mare, és un diari, primer es pensava que era una xorrada però li va agrada això d’escriure. Al diari escriu la seva vida a Ventdelplà (Breda). Explica tot allò que li passa a la vida.

L’amorr

L’amor es un sentiment

que et belluga la ment

i fa que et sentis malament.

Quan la persona que estimes

és al teu costat, et sens paralitzat,

intoxicat, llavors el cor et batega a cent,

no et surten les paraules per parlar,

i en aquests moments i ha gent que s’estima mes callar.

Però si el que sents és molt intens

has de fer el cor fort i dir el que sents

i per això per declarar-te i que et digui que si,

hi ha d’haver amor entre els dos membres de la parella

així la tractaràs com una estrella

i sempre l’estimaràs.

I aquí us deixo amb les meves senzilles frases,

per que l’amor és com unes brases;

si s’encenen, per sempre amor haurà,

en canvi, si s’apaguen l’amor desapareixerà

L’amorr de prriimavverra

L’amor és un sentiment

que et provoca molt cansament.

però és molt bonic estimar

estimar un familiar, un amic

és completament el mateix

per que l’amor allí existeix.

L’amor a algú es pot

transmetre de moltes maneres

amb solidaritat,l’amistat i totes

estan florides com a la primavera a les voreres

l’amor es sent molt a la primavera

per que en aquells moments llargs com l’esfera

i el nostre cor al igual que les flors

de pelat que estava de la tardor ara li surten flors.

La primavera de l’amor és quan l’amor i el

cor pot explotar de tant estimar.

Amor és antònim d’odiar

que a molta gent fa plorar

és un tema que no dona gust parlar.

L’amor és la millor sensació que es pot viure

al observar molt algú llavors en el teu cor no

canvia d’estació, sempre és primavera.

Aquest llibre no hauria estat possible sense la inestimable participació de Ramon Asenjo, Georgina Barbero, Esther Cugat, Carles Franco, Marc Llurba, Màrius Martínez, Alba Montaña, Elisabet Montaña, Júlia Prunera, Pol Prunera i Ivet Pubill. Així com del llorejat poeta Alexandre Galceran.

A més cal agrair la –involuntària- aportació dels escriptors citats com a introducció, amb textos dels llibres Aforismes, de Joan Fuster, i La lectura i la vida, d’Emili Teixidor.

Les fotos són de Georgina Barbero, David Martínez, Màrius Martínez i Biel Pubill.

A tothom, gràcies, bones lectures, bon vent i barca nova...

IES de Flix 23 d’abril de 2008

Crèdit de síntesi al Camp d’Aprenentatge de Barcelona.

Març de 2008